Etrúria

L’antiga Etrúria, que es correspon geogràficament amb l’actual Toscana italiana, desenvolupà una cultura autòctona, diferenciada respecte de la dels seus veïns i misteriosa pels seus orígens. A hores d’ara els historiadors encara no s’han posat d’acord sobre el seu origen.

Uns la fan derivar de la cultura protohistòrica vilanovensa desenvolupada a la riba de l’Adriàtic, entre les valls de l’Arno i el Tíber, que sorgeix cap al 750 aC.; d’altres, Heròdot el primer, la fan originària de Lídia, d’on haurien emigrat uns pobladors fugint d’una onada de fam al seu país.

A aquest fet enigmàtic del seu origen s’ha d’afegir el de la seva llengua, encara no desxifrada; la singularitat de les seves creences basades en endevinaments i oracles; el seu art original i inconfusible ple d’influències orientals, marcat més tard per la força i el segell del mon hel·lenístic; i també cal afegir el seu ordenació social i el protagonisme de la dona etrusca dins d’una societat liberal i epicúria.

Tots aquests enigmes traslladats al nostre objectiu de relatar l’evolució de la història del perfum, es tradueixen en la incògnita de saber si foren els lidis els qui portaren i escamparen l’ús dels cosmètics i les aromes, o si aquests es desenvoluparen dins d’una cultura pròpia.

La falta de fonts literàries ens impossibilita el coneixement exacte de quines foren les matèries utilitzades per a l’elaboració dels perfums. Ens cal recórrer, per tant, a l’ajut de l’arqueologia per informar-nos sobre les primeres matèries i sobre els envasos que feren servir com a contenidors de perfums. En aquest últim aspecte, destaquen les formes clàssiques dels alabastrons egipcis, els “lekytos” grecs, així com els “askos”, les “pyxydes” –petites capses de ceràmica per guardar els ungüents o els cosmètics– i els “arybals”, esfèrics o en forma de bombeta, i també els anomenats de “rosquilla” per la seva forma característica. Dels nombrosos materials amb què estaven fets, no ens podem deixar els metalls nobles i les pedres dures, però una exclusivitat de l’artesania etrusca aplicada als vasos de perfum fou la ceràmica de “buchero”, de color negre i de textura molt fina, amb la qual s’assolien bells i delicats vasos de parets extremadament primes i brillants.