Roma
Els grecs, gràcies a les seves colònies mediterrànies occidentals, propagaren el gust per perfumar-se, des del pròxim orient fins a les costes de França i Espanya. Precisament els primers barbers i perfumistes que s’instal·laren a Roma en temps de la República sortiren de les colònies gregues del sud d’Itàlia.
Els primers romans eren un poble pobre i auster que cultivava els seus horts i els seus ramats, al mateix temps que es defensaven dels atacs i agressions dels seus múltiples veïns. Més tard la fusió amb els etruscos, les victòries militars i les relacions amb les colònies gregues del sud canviaren els seus hàbits i costums i al final de la República i durant els primers segles de l’Imperi –en què van conquerir mig món– Roma es convertí en una ciutat rica i pròspera i va conèixer el “boom” de la cosmètica i la perfumeria, el qual s’estengué pertot. El consum d’aquests productes es popularitzà i l’ús de les aromes i els ungüents es convertí en abús i exageració.
A Roma, a més de les persones, es perfumaven les grans sales dels palaus, els teatres, els vestits, els vins, el estendards de les legions quan anaven a la guerra o quan retornaven victorioses de les seves conquestes. Fins i tot, un emperador com Calígula arribà a perfumar el seu cavall preferit. També s’usaven innombrables perfums en les cerimònies religioses com ofrenes als déus, en els enterraments i en les festes familiars, especialment en els casaments.
De l’emperador Neró s’explica que, en algun dels seus banquets, feia caure des del sostre pètals de flors sobre els seus convidats o deixava anar coloms amb les ales perfumades, perquè escampessin per la sala les seves aromes. És sabut, que la seva dona Popea es banyava amb llet de somera i, quan sortia de viatge, portava, entre el seu seguici, una rècula de cinquanta d’aquests animals. Els perfumistes de Roma tenien instal·lades les seves botigues en un barri anomenat “Vicus unguentarium”, on venien els seus productes.
A la rebotiga, en petits obradors, preparaven els perfums i els ungüents. Igual que avui dia, més d’un tingué gran popularitat per l’èxit de les seves creacions i el seu nom va arribar a ser conegut pels grans consumidors. Amb l’esfondrament de l’Imperi romà i l’expansió del cristianisme, que predicava l’austeritat i la moderació en els costums, es produí una davallada de la perfumeria a occident i, en arribar a l’Edat mitjana, l’ús de cosmètics i perfums quedà reduït a les corts d’alguns monarques o als palaus i castells dels senyors.