Perfumeria Comercial

Perfumeria Comercial

França esdevé l’imperi dels perfums. Els guanters foren els encarregats de vendre’ls juntament amb els guants perfumats que els arribaven del sud d’Espanya, on els àrabs havien introduït feia segles l’indústria de la pell de cabra perfumada.

Més endavant, els perfumistes parisencs s’instal·laren en minúsculs obradors en què elaboraven i venien els preparats aromàtics per a la seva pròpia clientela d’acord amb els seus gustos i preferències. Eren uns perfums fets a mida per a una clientela de gent noble i adinerada, però a poc a poc el consum d’aigües d’olor es va estenent. Les corts dels reis de França, en particular les de Lluís XIV i Lluís XV, es converteixen en grans consumidors d’essències; en part obligats, perquè, malgrat de l’elegància dels seus vestits i perruques empolvorades i malgrat la fastuositat de les festes versallesques, l’olor dels perfums era necessari per dissimular la falta d’higiene i les males olors generals de l’època.

Durant la revolució francesa es paralitzà el mercat de la perfumeria. Tanmateix, la guillotina, que féu rodar els caps perfumats de la noblesa, donà nom a una nova aroma que es posà de moda: un únic perfum denominat “Guillotine”, la procedència del qual es desconeix, es venia entre les revolucionàries i “sans culotte”. Poc després, les aigües tornaren a mare.

Amb la pujada al tron de Napoleó, gran aficionat a les aromes, començà una nova era per als perfums. A partir d’aleshores, els perfumistes, que feia poc havien passat de simples artesans a petits industrials, donaren el gran impuls que convertiria amb el temps la perfumeria en una indústria. Actualment, a tot el món desenvolupat, aquesta indústria manté una dinàmica extraordinària, mou quantitats astronòmiques de diners i proporciona ocupació a centenars de milers de persones de tot el món –des dels que investiguen als laboratoris fins a les indústries subsidiàries i als qui venen els productes acabats.