Fenicis i Cartago
Els fenicis, cananeus de rasa, i semites de llengua, s’establiren en un dèbil franja de terra tancada entre el mar i les muntanyes del Líban. Eren gent intel·ligent, hàbil i laboriosa, que s’enriquiren amb el comerç de dos productes que tenien a peu d’obra: la porpra per tenyir la roba treta d’un cargol de mar i la fusta dels cedres de les muntanyes del Líban.
Foren grans navegants i millors comerciants. Visqueren en ciutats-estats pròsperes i independents i foren grans amants dels perfums. Amb aquests antecedents i amb una gran flota de naus lleugeres, de proa estilitzada, eren temibles en el mar i estaven preparats per obrir factories en tot el mediterrani que amb el temps es convertirien en ciutats.
Compraven metalls de tota mena i venien fusta de cedre als egipcis i articles manufacturats des dels habitants de les illes gregues fins les costes del sud d’Itàlia i d’Espanya. No tenim masses notícies dels productes aromàtics que usaren, però sí que en tenim, i moltes, de l’enorme quantitat de flascons per perfums que manufacturaren.
En tots els periples que feren i en totes les factories que establiren i sobretot en totes les ciutats que fundaren, en particular Cartago, però també a Xipre, Creta, Màlaga, Cadis. Eivissa i tantes altres, trobem les restes del seu pas o de la seva estada.
En relació amb la perfumeria, podríem dir que, a part dels flascons de vidre o de pasta de vidre que canviaren o vengueren i que trobem en tots els museus de la mediterrània, foren els subministradors d’essències pels habitants de les seves colònies. Sense pecar d’exagerats podríem dir que els fenicis es convertiren en els primers distribuïdors de perfums del mediterrani.
Quan Tir, l’última ciutat dels fenicis, caigué en mans d’Alexandre després de més de 6000 anys, tots els vençuts que pogueren, marxaren a Cartago, que era ja una gran metròpoli d’arrels fenícies. Els cartaginesos continuaren els costums del seu orígens i entre ells, el de l’ús dels perfums, però, sense que es distingissin en abusar-ne. Els cartaginesos que es convertiren en un poble de conqueridors, després de 118 anys de guerra amb els romans, acabà en una nova ciutat tan romanitzada com la mateixa Roma.