Prehistòria

S’ha repetit moltes vegades que la història de la perfumeria és tan antiga com la història de la humanitat. En les civilitzacions més antigues, en les cultures més remotes, hi trobem testimonis literaris o arqueològics que ens parlen de les aromes, els ungüents i els perfums.

Des de les cultures mesopotàmiques fins avui dia, els homes i, especialment, les dones han tingut una inclinació o debilitat, per no dir una necessitat, de perfumar-se i embellir-se. Però la pregunta és com i quan va néixer el primer perfum? Quan i on comença el costum de perfumar-se?

Les olors, com els colors o els sorolls, ja existien en la naturalesa en el moment en que l’home apareix sobre la terra. L’olor salobre del mar o el de la terra mullada després de la pluja i tants d’altres. Però hi ha un moment en que l’home descobreix una aroma nova, diferent de tots aquells a què estava acostumat i que podia dominar, perquè estava en les seves mans el poder d’originar-la i obtenir-la. Quan fou aquest moment i quin fou aquest perfum?

A mi m’agrada pensar que tot s’originà allà a la prehistòria, un dia que un d’aquells homes primitius que es vestien en pells d’animals, caçaven amb fletxes i destrals de pedra i que amb prou feines parlaven i s’entenien en monosíl·labs, encengué una foguera per escalfar-se o per allunyar les feres que podien estar a l’aguait i el foc cremà, per pura casualitat, unes branques o unes resines que desprenien una olor agradable una olor inèdita que mai havien sentit.

Sorpresos i astorats correrien a avisar els altres components del grup o de la tribu perquè oloressin el fum d’aquella foguera que desprenia una aroma tan flairosa. Potser el fet de trobar-la tan agradable i que el fum s’elevés directament cap al cel, els féu pensar d’utilitzar-la com una ofrena a les divinitats o a les forces sobrenaturals que l’habitaven i que des de les altures regien els seus fràgils destins sobre la terra.

El cert és que totes les civilitzacions antigues empraren el perfum obtingut per mitjà del fum de l’encens, la mirra o altres resines, arrels o fustes per oferir-los als seus déus i que, encara avui, les religions orientals i occidentals fan servir en les seves litúrgies l’olor penetrant de l’encens o dels pals de sàndal i altres fustes aromàtiques per honorar llurs respectives divinitats.